Endodòncia

Odontologia Conservadora

És la part de l’odontologia que s’ocupa de la cura i conservació de les dents pròpies a la cavitat bucal, mitjançant tècniques restauradores (reconstruccions i endodòncies).

Què és una reconstrucció?

Quan una dent està afectada per càries, o s’ha produït un traumatisme que no afecta la polpa dental (nervi), s’elimina el teixit afectat i es reemplaça per un material de restauració biocompatible, per tornar-li a la dent la forma, funcionalitat i estètica . És el que habitualment es coneix com a empastament.

Què és una endodència?

Dins de l’odontologia conservadora, l’endodòncia és la part de l’odontologia que s’ocupa del diagnòstic, la prevenció i el tractament de les malalties de la polpa dental (nervi) i els teixits adjacents a l’arrel, per tal de conservar la dent.
L’endodòncia o tractament de conductes es realitza quan una càries ha avançat fins a arribar a la polpa dental (nervi) i ha produït una inflamació irreversible (pulpitis irreversible) o una infecció (necrosi pulpar); també quan s’ha produït un traumatisme que afecta la polpa dental (nervi), o de vegades també per necessitats protèsiques.
En realitzar una endodòncia, s’elimina el teixit pulpar afectat (inflamat o necròtic), es desinfecta amb irrigació l’espai que estava ocupat pel teixit pulpar, i es procedeix a l’obturació (farciment) tridimensional del conducte sempre amb materials biocompatibles. Un cop finalitzada l’endodòncia, es reconstrueix la dent. És el que habitualment es coneix com “matar el nervi”.
Tots els tractaments de conductes a Clinica Broch Dental es realitzen mitjançant tècniques d’instrumentació rotatòria i obturació termoplàstica.

Què és una reendodoncia?

La reendodoncia o retratament de conductes, es realitza quan una dent que ja té realitzat un tractament inicial d’endodoncia, no ha curat, podent apreciar-se signes i/o símptomes. Els motius més freqüents pels quals es realitza un retratament són: per filtració coronal, (empastaments desajustats i/o caiguts, o noves càries, a la mateixa peça, els bacteris penetren en el material de farciment del conducte i produeixen reinfeccions); per dificultats anatòmiques en els conductes (conductes corbs o estrets), que en van dificultar l’obturació inicial; per omissió d’algun conducte (no es va trobar algun conducte en fer el tractament inicial); per existència d’algun graó, llima trencada, reabsorcions, peroforacions…
El procediment és el mateix que el que realitza en una endodòncia, únicament és més dificultós i normalment es requereix més sessions per aconseguir un resultat satisfactori.

Què és la cirugia periapical?

La cirurgia periapical es pot realitzar com a complement al tractament o retratament endodòntic o com una alternativa. Quan la realització d’una re-endodòncia no és una bona opció, si fent la re-endodòncia comprometríem l’estabilitat de la dent en boca, passem a considerar la realització de cirurgia apical. . Es realitza una incisió a la mucosa i es realitza un penjoll per permetre l’accés a la zona periapical (al voltant de la punta de l’arrel) l’arrel. Normalment se seccionen els darrers 3mm de l’arrel i es col·loca un material de segellat biocompatible a la zona exposada, (normalment el material d’elecció és MTA) i se sutura de nou.
Val a dir que com més complicat sigui el tractament el pronòstic també és pitjor.

Què són la apicogènesis i la apicoformació?

En els casos en què es produeix una càries profunda o un traumatisme en dents permanents joves, que no tenen formada completament l’arrel, i que afecti la polpa dental (nervi), es realitzen aquests 2 tipus de tractaments.
L’apicogènesi és la inducció a la formació del tancament apical en una dent jove amb àpex obert (aconseguir que sigui acabi de formar l’arrel i tancar quan el conducte és molt ample i no està tancat)
L’apicoformació és la formació d’una barrera artificial amb un material segellador biocompatible en una dent que no pot tancar àpex per si mateix.

Apicogènesi: El seu objectiu és possibilitar el desenvolupament normal de l’arrel mantenint viva la polpa radicular (el nervi de dins de l’arrel) Quan per càries o traumatisme recent es produeix una petita exposició pulpar (del nervi) es realitza l’extirpació de part de la polpa deixant 1/3 sense extirpar, i es col·loca hidròxid de calci. Es van canviant les cures cada 15 dies aproximadament, fins a aconseguir la formació radicular completa.

Apicoformació: Quan l’exposició pulpar és més gran, el traumatisme ha estat fa més de 24 hores, i hi ha pulpitis irreversible o necrosi pulpar, i l’àpex és obert, el tractament d’elecció és l’apicoformació.
Es realitza l’eliminació de tota la polpa i desinfecció del conducte radicular amb irrigació. S’assequen els conductes i es col·loca hidròxid de calci com a medicació intraconducte, durant uns 15 dies. Es procedeix passats aquests 15 dies a realitzar l’apicoformació amb Mineral Triòxid Agregat (MTA). Passats uns dies, un cop verificat mitjançant exploració a la boca i mitjançant radiografies que s’ha aconseguit el tancament apical, es finalitza el tractament mitjançant el tractament endodòntic i restaurador habitual.